Skip links
El banquet. Comissió AC Falla Lepanto - Guillem de Castro. Falla gran - Anna Ruiz
Comissió

AC Falla Lepanto-Guillem de Castro

FALLA GRAN

Un banquet és un menjar celebrat amb opulència. Una reunió al voltant d’una taula i la predisposició dels comensals al delit comú dels sentits. La importància d’un banquet s’estima tant per la qualitat o quantitat de la menja i les begudes, com pel nombre de convidats. Un convit es realitza amb la finalitat de celebrar algun propòsit, i l’amfitrió que és la persona que convoca i organitza el banquet, corre amb les despeses. Aquest pot coincidir o no amb la persona homenatjada, aquella a qui el banquet es dedica, que deu ser la principal complimentada.

Parlar del menjar avui en dia, pot ser un motiu de posicionament polític, pot ser un reflex de la societat, pot ser un anàlisi sociològic o una denuncia. En l’actualitat fer la compra diària és quasi un luxe, les despeses bàsiques són equiparables a les despeses que fèiem en contades ocasions per celebrar algun esdeveniment a casa, els nostres propis xicotets banquets. Adquirir aliments es fa inassolible per a un gran nombre de butxaques, l’acció de comprar fruites i verdures fresques de temporada i de proximitat és anunciat com eslògan de moda, convertint cada vegada més l’acte diari de la compra i del menjar en ‘‘postureo’’ de foto. Al igual que cada vegada serà més rar trobar-la i permetre-se-la.

Al final qui s’assenta a la taula? Tal vegada vivim temps en que la consciència de classe s’ha perdut però la lògica de classe, com ens recorda Mark Fisher, encara és present i el menjar cada vegada és més representatiu d’aquesta idea. Una taula llarga per a un gran banquet, uns comensals elegantment vestits i amb una menja exquisida. Qui son els vertaders comensals del banquet?

Les ciutats visibles. Comissió AC Falla Lepanto - Guillem de Castro. Falla infantil - Ricard Balanzà

FALLA INFANTIL

La ciutat és successió, continuïtat, una xarxa de vida on es tracen múltiples relacions i cloendes plurals, i en la qual les mirades es creuen, fugen i troben. En ella allò visible és alhora allò que podem percebre o identificar, conéixer, i també allò que podem estimar o no, en una relació de persones, vestigis culturals i ritus que tenen el poder d’arrelar, i ens situen al nostre lloc al món, esdevenint casal, casa o llar. La ciutat de ciutats és doncs la veritable ciutat, la de cadascuna dels seus individus i la seua pròpia història, i ací la fan possible i visible la gent, els transports i el Micalet.